Tots sabem (o intuïm) que el somni (l’acte de dormir) és molt important per a la vida de qualsevol ésser humà. A través d’aquest es recuperen energies i, a més, és el moment en què es processa tota la informació recopilada durant el dia. Dormir és l’activitat a la que més temps dediquem al llarg de les nostres vides (aproximadament el 35%).

Al dormir, l’organisme entra en un estat de repòs uniforme. Aquest es caracteritza pels baixos nivells d’activitat fisiològica (pressió sanguínia, respiració, batecs del cor) i per una resposta menor davant els estímuls externs.

Existeixen bàsicament dos períodes definits durant el son: no-REM (son lent) i REM (Moviment ocular ràpid). Cada un té les seves pròpies particularitats i fases:

En el somni no-REM la personalitat al llarg de quatre etapes-experimenta la transició de la vigília a la son lleuger, després, inicia el somni pròpiament dit i, subseqüentment, entra en un somni profund. Durant aquesta fase, el to muscular és dèbil i la freqüència cardíaca i respiratòria disminueixen.

El somni REM ocupa aproximadament el 20% del temps total que un adult dorm, encara que varia amb l’edat i és major en els nens. Es caracteritza per un moviment ràpid dels ulls, una abolició completa del to muscular i una acceleració irregular de la freqüència respiratòria i del pols.

S’ha comprovat que hi pot haver somnis en qualsevol de les fases del dormir humà.No obstant això, els més elaborats i recordats són els que es produeixen en la fase REM, és a dir, en l’últim tram del cicle del son.

Segons ens explicava el Dr Portes (Cap de la Unitat del son de l’hospital de la Rivera) és molt interessant aconseguir que el despertar després dels quatre cicles intercalats (REM – no REM) es produeixi en la fase no REM del son, ja que en aquesta fase el somni és més lleuger i el despertar és menys traumàtic (et despertes amb una sensació més descansada).

A la manca de son també se la relaciona amb el risc de patir obesitat, depressió, mal humor, problemes cardíacs i diabetis. El somni és una necessitat bàsica que li permet al cos descansar física i mentalment. Durant aquest període, l’organisme continua funcionant de diferent manera, recupera i processa informació valuosa que potser va oblidar quan estava despert.

Alguns estudis indiquen que dormir malament minva el control cerebral de les emocions i fa que un reaccioni amb més irracionalitat. Quan no es dorm prou, el cervell és incapaç de contextualitzar els estímuls negatius i donar-los una resposta adequada. Per tant, funciona amb patrons més primitius. És per això que la nostra societat sembla ser cada dia més emocionalment irracional. Això és especialment important en persones que tenen una alta responsabilitat i que necessiten rendir plenament durant el seu acompliment.

Todos sabemos (o intuimos) que el sueño (el acto de dormir) es de suma importancia para la vida de cualquier ser humano. A través de éste se recuperan energías y, además, es el momento en que se procesa toda la información recopilada durante el día. Dormir es la actividad a la que más tiempo dedicamos a lo largo de nuestras vidas (aproximadamente el 35%).

Al dormir, el organismo entra en un estado de reposo uniforme. Éste se caracteriza por los bajos niveles de actividad fisiológica (presión sanguínea, respiración, latidos del corazón) y por una respuesta menor ante los estímulos externos.

Existen básicamente dos periodos definidos durante el sueño: no-REM (sueño lento) y REM(Movimiento ocular rápido). Cada uno tiene sus propias particularidades y fases:

• En el sueño no-REM la persona —a lo largo de cuatro etapas— experimenta la transición de la vigilia al sueño ligero; luego, inicia el sueño propiamente dicho y, subsecuentemente, entra en un sueño profundo. Durante esta fase, el tono muscular es débil y la frecuencia cardíaca y respiratoria disminuyen.
• El sueño REM ocupa aproximadamente el 20% del tiempo total que un adulto duerme, aunque varía con la edad y es mayor en los niños. Se caracteriza por un movimiento rápido de los ojos, una abolición completa del tono muscular y una aceleración irregular de la frecuencia respiratoria y del pulso.

Se ha comprobado que puede haber sueños en cualquiera de las fases del dormir humano. Sin embargo, los más elaborados y recordados son los que se producen en la fase REM, es decir, en el último tramo del ciclo del sueño.

Según nos explicaba el Dr. Puertas (Jefe de la Unidad del sueño del hospital de la Rivera) es muy interesante conseguir que el despertar después de los cuatro ciclos intercalados (REM – no REM) se produzca en la fase no REM del sueño, ya que en esta fase el sueño es mas ligero y el despertar es menos traumático (te despiertas con una sensación mas descansada).

A la falta de sueño también se la relaciona con el riesgo de sufrir obesidad, depresión, mal humor, problemas cardíacos y diabetes. El sueño es una necesidad básica que le permite al cuerpo descansar física y mentalmente. Durante este período, el organismo sigue funcionando de distinta manera, recupera y procesa información valiosa que quizá olvidó cuando estaba despierto.

Algunos estudios indican que dormir mal merma el control cerebral de las emociones y hace que uno reaccione con mayor irracionalidad. Cuando no se duerme lo suficiente, el cerebro es incapaz de contextualizar los estímulos negativos y darles una respuesta adecuada. Por ende, funciona con patrones más primitivos. Es por esto que nuestra sociedad parece ser cada día más emocionalmente irracional. Esto es especialmente importante en personas que tienen una alta responsabilidad y que necesitan rendir plenamente durante su desempeño.